Els desafiaments no resolts de la carn de laboratori

Les inversions en la indústria de la carn cultivada estan caient en picat, malgrat les sol·licituds d’aprovació presentades a l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). Aquest declivi s’explica perquè els desafiaments tècnics i de seguretat que encara no s’han resolt. . 

Preocupacions sobre salut i sostenibilitat

Existeixen riscos associats a ingredients artificials i hormones, que podrien afectar la salut humana. La FAO i l’OMS han identificat 53 riscos potencials, incloent-hi la proliferació de cèl·lules canceroses i alteracions endocrines. L’ús d’hormones i antibiòtics en bioreactors, prohibit en la ramaderia tradicional europea, genera contradiccions. A més, els estudis ambientals suggereixen que la producció a gran escala podria ser fins a 50 vegades més contaminant que la carn convencional, degut a l’alta demanda energètica dels bioreactors. Es calcula que si tota la demanda global de carn fos coberta per aquest mètode, caldrien uns 150.000 bioreactors, amb un impacte molt superior al de la ramaderia actual.

Reptes tecnològics i socioeconòmics

Replicar la textura i el valor nutricional de la carn tradicional segueix sent un repte, ja que les fibres cultivades no arriben a imitar la complexitat de la carn natural. A més, la producció depèn de processos intensius en aigua i energia, com la fermentació de precisió. Altres preocupacions són els efectes socioeconòmics: la desconnexió amb l’agricultura tradicional podria deshumanitzar l’alimentació i concentrar el poder en poques empreses, amenaçant economies rurals i tradicions culturals. Així, encara que la carn conreada promet sostenibilitat, els seus reptes tècnics, ambientals i ètics continuen sense solució.

Font: Realidad Ganadera