menu
Asoprovac CatalunyaActualitat
Preocupació per la reducció de la cabana europeaPreocupació per la reducció de la cabana europeaPreocupació per la reducció de la cabana europea
Actualitat

Preocupació per la reducció de la cabana europea

Compartir

En la tradicional jornada que Asoprovac celebra en el marc de FIGAN, a Saragossa, enguany sota el lema 'Quo vadis, Europa?', s'ha analitzat tant la situació actual del sector del boví de carn, com la deriva prevista de les institucions europees amb la posada en marxa de la nova PAC i les normatives lligades al Pacte Verd.

Ilone Blanquet, de l’Institut de l’Élevage, ha realitzat un complert anàlisi sectorial del que destaca la reducció de la producció de carn a la Unió Europea (UE), que a França el darrer any ha estat del 4%, una dada especialment preocupant tractant-se del primer productor comunitari. La sequera i la falta de relleu per als productors que arriben a la jubilació han propiciat que el cens de reproductores s'hagi reduït un 12% des de 2016.

De la mateixa manera, les despeses de producció s’han incrementat a tota la UE; en els darres dos anys el cost d'alimentació s'ha incrementat un 38% a França i a Espanya s’ha duplicat. Pel que fa a la resta de països europeus, tots menys Irlanda baixen la producció. Malgrat que la reducció d’oferta podria fer pensar en millors preus, això no succeeix, atès que la inflació redueix el consum.

La reforma de la PAC, excepte en el cas d’Itàlia que ha apostat per l'aplicació d'ecoesquemes ramaders i un bon nivell d'ajuts associats, no incidirà en un millor futur per al sector boví. La demanda de carn en el món continuarà creixent, sobretot a Àsia, encara que l'efecte de les produccions de tercers països amb menors estàndard de qualitat i benestar no ens serà aliè. Mercosur suposa el 40% del fluxe mundial i la Xina aglutina el 40% de les importacions de carn, mentre que la UE és un mercat minoritari.

La reducció de la cabana europea hauria de posar en alerta les institucions europees. En tot cas, res fa preveure un canvi de tendència sinó al contrari, les polítiques europees van encaminades a contraure més el sector. 

També el consum registra molta moderació i no s'han recuperat els nivells prepandèmia. Això és una de les causes de què el comportament de la carn de vedella, malgrat l'increment dels preus en viu, hagi estat menys inflacionista que altres sectors.  

Durant la taula rodona, moderada per Javier López, de PROVACUNO, l’ex-eurodiputada Esther Herranz, va abordar clarament com la nova PAC, amb el lideratge del vicepresident Timmermans, ha estat dissenyada per penalitzar en comptes de premiar i que a més no garanteix alguns dels objectius per a la qual va ser creada,  com el d’oferir productes a un preu raonable al consumidor. La manca de pressupost no permet polítiques ambicioses, però també va instar al sector primari a defensar els seus interessos a Europa front altres grups de pressió, remarcant també les dificultats de controls en frontera efectius al ser competència de cada estat membre. 

Ricard Gòdia, president d’Asoprovac, va lamentar que la nova PAC posa en perill un model que havia facilitat la incorporació de joves i va ser crític amb els discursos que confronten ramaderia extensiva i intensiva. Maite Lasheras de MSD va posar en relleu la professionalitat del sector i com la prevenció sanitària, la higiene, i el maneig permetran produir amb uns grans estàndars de qualitat.

Joan Vall, de Grup Viñas, va fer èmfasi del prestigi de la nostra carn que s’ha aconseguit diferenciar en mercats internacionals que valoren la qualitat, mentre que el preu pot ser un limitant en destins com l'Índia.

Finalment, Eduardo Latorre, d’Alcampo, va exposar com en 10 anys hi hagut descensos continuats en el consum de carn, especialment de vedella i de xai, fent que la baixa demanda hagi contingut la inflació d’aquesta carn. També va posar en relleu les tensions que pateix tota la cadena, on totes les baules han hagut d’estretir marges.

Una de les conclusions més rellevants va ser la necessitat de comunicar millor, tant a la societat sobre els elevats d'estàndards de producció a tots els nivells com també a les administracions quan redacten normes. Un exemple és voler equiparar una granja familiar de 150 UGM a una industria, a efectes de Directiva d'emissions.